martes, 11 de noviembre de 2008

Falsa alarma!!!!

Pues sí! Ayer tuve mi primera falsa alarma! Después de una tarde entera de dolor, sin poder casi ni caminar, decidí pensar que igual....pero solo igual, Alma ya venía. Evidentemente sigo aquí, así que no vino, pero fue lo más cerca que he estado de tenerla aquí conmigo y la sensación fue brutal.
Lo más curioso de todo es que lo único que no tuve, fue miedo. Excitación, felicidad, nervios, ganas de saltar y correr (si mis muchos quilos me lo permitieran), todo eso sí, pero nada de miedo. El milagro antidolor fue finalmente una ducha calentita y bueno, ahora que ya se más o menos lo que voy a notar, estoy mucho más alerta.
Hace unas semanas estaba histérica pensando en que la casa no estaría acabada para cuando naciera y ahora mismo la casa es lo último que me preocupa...que no nos vamos este mes, pues nos vamos el siguiente.
Hoy sigo estando rara, algo de malestar general, algo de dolorcillo que promete transformarse en el DOLOR de ayer, y sobre todo muchos nervios. Lo único que me preocupa es que si todavía tarda en llegar el momento, la espera va a ser larguísima y desesperante.
Seguiremos informando...

6 comentarios:

Carol dijo...

Quina emoció!
Tranquila que molt llarga l'espera no serà ja...
M'agradaria vore't, deus estar com una garrafa de 8 l.
Anit vaig somiar que estava prenyada (jo, que mai recordo els somnis, justet eixe..!) i que patia molt (per culpa teua i del teu article) i que va nàixer i jo no tenia carret i hasta ahí puedo leer perquè no me'n recordo de més. Això sí, per tot el somni es respirava una alegria i un goig... M'encantaria sentir el que sents ara, anímicament més que físicament, si puc triar.
Paciència, que ja ho tens ahí ;) Tu i papi :P
Un besot

Ayo dijo...

Nah, tampoc és tant de patir, imagina´t una regla dolorosa i multiplicala per el numero que més t´agrade :P però de moment totalment soportable.
Jajajaj quin estres lo del carret.
Ahir va tornar a pasar, un ratet de i si aquesta és la bona? però tampoc. Així que intentant fer vida normal, encara que amb molt més de rato al sofa i al llit.
Besets per als dos i anima´t si és el que vols jijijiji

Malenita dijo...

Uuuh, quina emoció. Això ja no pot trigar... te tinc una enveja (sana, clar) que no t'imagines. A veure si aviat puc escriure jo coses així!! I tu també, Carol!
Petonets

Carol dijo...

Wala cocina con encimera roja! Molt xula, i tota eixa nevera de cinc metres d'alt per fotre-hi birres i més birres apilades, jejeje. Impressing.

mascarat dijo...

Hola Ayo! T'envio un grapat de força, que te'n fara falta molta en eixe moment tan esperat. Allà va!!!

Ayo dijo...

Jejeje que ilu que estigueu tots per aqui! Aqui seguim, amb la ment completament posada en el dia D. Ahi i en la meua gola, que estic pillant unes angines...només em faltava això.
Besets i gràcies a tots!!!