Crec que no cal dir res...

...i encara aixi, dire algo. Món, vos presento formalment a Alma, una Alma com de hectoplasma, però ella sense dubte.

Volia penjar els avi. però això tarda una eternitat en carregar així que qui la vullga vore en moviment tindra que pasar per casa. En les fotos no es veu tan xulo, sobretot per a ulls no versats en ecografies. Aqui les deixo, per a tots vatros.

Aquesta primera foto és un puré de bolita. En la mateixa imatge podeu voreli mig perfil, tapat per la ma (jo juraria que esta fent cuernos) i un peu davant justet del nas... Jo no puc ni imaginar me posant me en eixa postura :S

I aqui esta!!! Bé, això negre que pareix un forat al cap no és perillós, jejeje. De fet no és un forat, és un efecte de l´aparell de fer les ecos, que al apretar cause aquestes coses.

Supose que ara veieu be la cara...i esta tota feliç amb el cap damunt de la placenta, tota despaxurrada.

Previament a això va haver un badall, una mitja riseta i després d´això ens va oferir un espectacle en el qual es posava TOTA la ma dins de la boca O_O

Un altre angul. Un perfil grec on podem observar les molletes del moflete... i per supost la boca oberta en actitut de "és hora de berenar i aqui ningú esta menjant xocolata"

I be, no posare més de moment, perque encara que per a mi són lo millor que tinc sospito que sóc la única (jo i santi) que les veig tan claretes i boniques. I res més, que cada volta queda menys, que la casa va agafant forma de casa una altra vegada i que pareix que al final sí que podrem tindre ho tot preparat per a quan vinga.

Per una altra banda, només queden 10 dies per al bodorrio i el vestit continua entrant me. Espero no pegar un "estiró" aquesta ultima setmana. Una última recomanació a tots aquells que vullguen llegir me: pel be de la vostra salut mental...no us caseu mai!!! :P